Assessorament familiar en la primera infància

En el recull d’informació que faig en les primeres entrevistes amb els pares d’infants i adolescents, sovint prenc nota de situacions viscudes amb angoixa o preocupació des d’edats molt primerenques: infants molt ploraners i difícils de calmar, dificultats importants per a tolerar la introducció de nous aliments o en l’alletament, pors recurrents davant les situacions noves que es viuen per part del nen/a amb molta inseguretat o dinàmiques conflictives a causa de diferents estils educatius, per nombrar-ne alguns exemples. També es poden esdevenir situacions particulars tals com adopcions, dificultats reproductives, malalties, ingressos hospitalaris en els primers mesos de vida, prematuritat…  Situacions, totes elles, que deixen traces en les vivències de la família i que són registrades per l’infant, encara que aquest no tingui possibilitats de record ni de llenguatge donada la seva edat.

Aquestes circumstàncies, entre moltes d’altres, van conformant una manera de relacionar-se a casa, alhora que deixen unes profundes empremtes en el caràcter del nen/a donat que és durant els tres primers anys de vida quan s’estructuren les bases de la seva personalitat. Sovint, en la psicoteràpia de nens més grans, ens remetem a aquestes primeres vivències per a comprendre els inicis de les dificultats per les quals els pares consulten.  

L’assessorament familiar facilita afrontar aquestes situacions de la millor manera possible pensant en la salut de l’infant i el benestar de la família, en uns moments privilegiats per a promoure canvis que deixaran una petjada molt profunda en el nen/a.