Si et pregunto què és una teràpia i quina és la feina d’un psicòleg o una psicòloga, probablement et vinguin al cap moltes idees. Algunes les hauràs llegit, d’altres potser te les haurà compartit algun amic o familiar que ha fet un procés terapèutic. Potser, fins i tot, parteixen de la teva pròpia experiència.
Però si em preguntes a mi, personalment, com entenc i visc la meva feina de psicòloga, et diré que per mi és, sobretot, oferir un espai segur i de confiança on la persona pugui sentir que no ha de protegir-se, que pot respirar una mica més fons i començar a posar paraules al que porta dins.
És un espai on hi ha una altra persona —jo— disponible per a tu. Amb escolta, presència, silenci quan cal, i paraules quan fan falta. Un lloc on pots venir amb tot el que ets: les preguntes, els dubtes, les ferides, les pors, però també les ganes de comprendre, de transformar i de viure amb més sentit i més llibertat.
La teràpia, per mi, no és donar respostes ràpides ni solucions tancades. És acompanyar-te a pensar, a sentir, a mirar la teva història amb més compassió, a donar nom al que et passa i a reconèixer tot allò que has anat sostenint. I, sobretot, fer-ho sense judici, des d’un lloc profundament humà. No sóc aquí per a dir-te què has de fer, sinó per a estar amb tu, tal i com ets, caminant al teu costat.
Sé que començar un procés terapèutic no és fàcil. Obrir-se, mirar cap endins, posar nom a les emocions que fa temps que estan en silenci… tot això requereix d’una gran valentia. I és des d’aquesta valentia que comença el camí cap a una transformació profunda.
A vegades, sí, podem començar un treball personal pel nostre compte. Llegim, escrivim, meditem, parlem amb persones de confiança. I tot això pot ser valuós. Però hi ha una diferència profunda entre fer-ho sol i fer-ho amb algú que es posa realment al teu costat. Quan hi ha una altra persona que s’ofereix a estar-hi amb tu —amb tot el seu ésser— el procés es transforma.
Jo no em limito a oferir eines o a interpretar pensaments. La meva presència a l’espai terapèutic és una entrega conscient i compromesa. Em poso a disposició de l’altre amb el meu cos, el meu sentir, la meva ment, la meva experiència personal i el meu bagatge professional. És un treball que no passa només per la ment, sinó que travessa el cos, les emocions, el vincle i l’inconscient. Un treball profund, de transformació del ser.
Som éssers que ens construïm en relació. I és en el vincle —amb una altra persona que acull, sosté i acompanya— que moltes coses que semblaven inaccessibles poden començar a canviar. Per això crec que la teràpia és un procés creatiu, com ho és l’art. Una co-creació entre dues persones. No hi ha un camí pretraçat: l’anem descobrint junts/es, a mesura que t’endinses en tu mateix/a, i jo t’acompanyo.
A la consulta que tinc a Girona, treballo també amb el que no es pot posar fàcilment en paraules: experiències i emocions que potser mai han estat conscients, que poden provenir del teu llinatge familiar, o de moments previs al pensament i al llenguatge. Ens endinsem en les capes profundes de l’experiència humana, on el que es transforma no són només les idees, sino la manera com habites el teu cos, la teva vida, les teves relacions.
M’agrada pensar que la meva feina és com encendre una llum petita en una habitació fosca. No la il·lumina tota de cop, però et permet començar a veure-hi, a reconèixer formes, a orientar-te millor. I mica en mica, a sentir que pots caminar pel teu propi camí amb més claredat i confiança.
Per això, per mi, fer teràpia és un acte de trobada humana profunda, de creació conjunta i d’expansió vital. Una experiència que pot canviar la manera com et relaciones amb tu mateix/a i amb el món.
